No tinc paraules per descriure l’experiència que vaig viure prenent aquesta fantàstica cervesa de Flying Dog, què mai no deixarà de sorprendre’ns i que els dissenys de les seves etiquetes son autèntics. Una obra de disseny. Per cert, a l’apartat de rareses, hi ha una stout a la menta i una IPA amb mango. Ja n’estic esperant.
Diuen que Sierra Nevada i el llúpol van agafats de la maneta, doncs només fa servir llúpol sencer per a les seves receptes. A més va ser la primera en utilitzar el famós ‘Torpedo Hop’, un artefacte que controla l’aroma del llúpol sense afegir amargor. Per a més info al respecte, cliqueu aqui.
Aquesta Monster Ale, una potent barley wine especial de 10 graus i del 2012, la fabriquen els nois de Brooklyn Brewery, potser l’única excusa apta que tindria per anar a NY, visitar les instal·lacions i assistir-hi a una de les seves cates.
Aquesta sí és una sel·lecció de cerveses sorpresa. Una mica de tot però fugint dels grans hipermercats i centrant-se en els comerçs especialitzats. Com diria algú, un regal currat.
De moment la millor Rogue de les que porto begudes. I curiosament és la que menys esperava.
Presentada en ampolla de poc menys de tres quarts de litre i serigrafiada, motiu pel qual no puc posar l’etiqueta, sino la foto de l’envàs.
Black Jack Porter és una de les cerveses germanes de la Milk Stout comentada recentment. De la cerveseria Left Hand de Colorado. L’etiqueta sempre seguint la mateixa forma amb dissenys desenfadats. Un encert.
Feia temps que vaig voler tastar aquesta beguda, la Mocha Porter de la cervesera d’Oregon Rogue Ales.
Vaig comprar aquesta cervesa per a la meva dona que està en periode de lactància. Vam llegir fa un temps que les cerveses stout amb un percentatge de civada eren bones per a aquest propòsit. Si més no en el segle XIX.
Una altra Flying Dog. Ara ens toca una Pale Ale d’un color ambre fosc quasi coure amb uns reflexos de groc i vermell que aporta al got un aspecte magnífic.
Una estil belga que acaba en una IPA espectacular. Segueixo flipant amb els dissenys d’en Ralph Steadman!
Una doble IPA de la Great Divide que dona molt que parlar. Te tanta fama i tirada que els homebrewers d’arreu del món no aconsegueixen imitar-la. És com aquell refresc de cola que porta un ingredient secret. En aquest cas, ningú no sap quin sons els llúpols que hi porta.
M’encanta el missatge de ‘Good beer no shit’. Potser és de les poques broueries que poden presumir del tema, i ho fan sense perjudicis. Molt bé.
Segona Great Divide que tasto i també m’emporto una gran sensació. Si be la Yeti continua essent la meva favorita de la marca.
Avui m’he begut la segona cervesa que vaig comprar a Pallejà de l’Anderson Valley. I m’ha agradat força més.