ROSITA NEGRA AMB AVELLANES D’ALCOVER

Tast fet el 9 maig 2013 per panxampla

Per fi hem trobat la Rosita d’avellanes. Ja en feia molt de temps. Les altres son més fàcils de veure.

Fill gran d’una família de Tarragona, Jaume Comte regentava una petita fàbrica de lleixiu al carrer Hospital, “Jabones y lejía la Gardenia”. El senyor Comte es va enamorar bojament i d’una noia costurera anomenada Núria, “la de la cua”. Malgrat les diferències socials es van casar i prometre amor etern. La família del senyor Comte mai va acceptar el matrimoni i des d’aquell moment no els van posar les coses fàcils.

Després de poc temps, van venir temps difícils i, amb “l’ajut” de la família, l’empresa va fer fallida. Completament arruïnats i repudiats, Núria va tornar a cosir camises i punys. En Jaume, oblidat per la seva família buscava desesperadament com guanyar-se la vida.

Però no tot eren males notícies. Un 23 d’abril neixia a Tarragona una nena anomenada Rosita, forta, morena i amb els ulls grans i els llavis carnosos. Era lluitadora i patidora, per això quasi no va plorar en néixer. Havia heretat el caràcter fort del pare i la frescor de la mare.

L’endemà del bateig, va visitar-los un parent: en Domènech Güansé i Salesas, un dels grans escriptors i literats tarragonins. Va ser ell qui els va animar a anar-se’n a Cuba, a començar de nou, a fer de l’adversitat una oportunitat!

Poc en sabem del que va succeïr a Cuba… només que finalment tornen a Tarragona amb una cervesa que no podia dir-se d’una altra manera: ROSITA, de Tarragona.

És de color negre gairebé opac, amb reflexos vermellosos a contrallum, amb una capa d’escuma beix fosc que s’adhereix a les parets del vas i queda com un fet residual encara que la cervesa s’hagi acabat. L’aroma és potent, a gra torrat, malta torrada i cafè i és clar, les avellanes què, per cert no és una nota fàcil de diferenciar pero hi és. En boca tenim un cos lleuger inesperat pel tipus de cervesa, amb un inici dolç, de cos cremós i sedós, amb domini de la malta torrada, el cafè i el llúpol, acompanyat de la xocolata en el retrogust, moment en el què… apareix el gust d’avellana! (no abans). Deixa una agradavle sensació de gust.

 

Sigues el primer en deixar un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *