Umami

Hem vingut a aquest local assessorats per un company de feina. Un local diàfan i amb dos nivells.

La planta baixa un parell de metres per sota el nivell del carrer, cosa que fa dubtar una mica si és el lloc o no. Grans finestrals que donen una visió global del conjunt. A la planta baixa hi és la cuina, la barra i una gran àrea per menjar en taules altes amb tamburets, què dic jo, ajuden als clients a estar a l’alçada del carrer!. Com que l’estrella del bar-restaurant és l’hamburguesa, veurem una gran pisarra amb totes les varietats i ingredients. També en fan amanides. És imprescindible la reserva els divendres i dissabtes nit. Ens van posar a l’altell al costat d’una taula de 20 persones. Nois i noies que suposo feien final de curs i després anàven de botelló a jutjar per les bosses amb ampolles que duien. A destacar els outfits d’elles… Dues taules més amb molta gent i un parell amb parelles. Imagineu el xivarri.

Per anar picant vam demanar uns natxos amb guacamole i formatge. Home…N’hem menjat de molt millors. Pel preu, deu euros i poc, és una enganyifa. Per aquest plat com a molt, com a molt pago 5 euros. Els natxos de bossa matutano, el guacamole quasi de desgustació i el formatge igual. Recordo els natxos del Princesa 23, preparats com cal. Tot barrejat i cruixent. I per començar el sopar ja ens van pendre el pel.

Les hamburgueses les poden servir amb entrepà clàssic, d’aquells rodons amb sèsam o be amb pa de xapata. Vàrem demanar xapata i… sorpresa! no és un xapata individual sino un troç de barra de xapata, tallada a mida quadrada. Vamos, un altra daltabaix. Hi han tantes varietats que se’n fa difícil triar una.

Jo vaig decidir-me per la ‘teriyaki’, i ella per la de la casa, la ‘umami’. La primera havia de portar salsa teriyaki i wasabi, a més de l’enciam, ceba i tomàquet. El wasabi, si és que era wasabi, no era verd ben be; semblava descolorit, com el vestit d’aquell pallasso que no renta la roba amb colon… I la salsa teriyaki doncs ni gota.

La umami (capçalera) una mica millor amb el beicon, però tampoco no mata. D’acompanyament unes patates tipus deluxe amb forma de lletra L. Res de l’altra món.

El cafè si estaba bo. I al final conviden a un xupito per no ser conscients del resultat de la factura. Perquè la veritat, molt car pel què és. Ara no tinc tant clar si el company de feina és un amic o un enemic.