RYE IPA
Des de Noruega ens arriba aquesta IPA amb sègol.
Primera industrial que consumeixo aquest any, i primera en 3 mesos. Hongaresa i fabricada per la Heineken. Per a mi és una etiqueta més, sincerament.
Celebration Stout és la Imperial Irish de la broueria The Porterhouse, en la versió de 2010, també comprada a La Birreria.
Stavanger va ser un port víking molt important. Els nois de la broueria Lervig se senten els normands de la cervesa a Escandinavia… No he llegit si encara els hi viu l’àvia o no… Pel que fa al nom, no he sabut trobar-ne cap història ni llegenda. Però per la imatge, sembla que la tal Betty era una bacallanera.
Les Irish Stouts destaquen per ser stouts de caràcter sec, dry stouts. O’Hara és una broueria molt jove, establerta el 1996 en una petita població del Comtat de Carlow, al sud de Dublin. I la recepta d’aquesta stout la van desenvolupar el 1999 després de tres intents. Va ser tot un èxit i va tenir molt bona acollida.
Fundada en 1996, la Poterhouse Brewing Company es la broueria independent més gran d’Irlanda. Va començar essen només un pub a Dublin i ara és una franquícia de bars que operen en Londres i Nova York comercialitzant les seves begudes.
Amb aquesta son tres els brous tastats d’Alpha. La Font del Bisbe la vaig comprar el mateix dia que la decebedora Crepuscle. És una pale ale americana, presentada amb el nou disseny d’etiquetatge.
Modest botí de les vacances d’aquest any, però no per això despreciable. Quasi totes bones i una castanya.
Esperava molt d’aquesta cervesa i estic molt desencantat, molt decebut. Com a consumidor habitual d’stouts crec que estic en disposició de dir que no val res. Heu de millorar-la, nois.
Pot ser que sigui l’original, com diu a l’etiqueta, però el que si que puc afirmar es que no s’assembla res a la Guinness que vaig tenir l’oportunitat de pendre a la mateixa fàbrica de St. Jame’s Gate de Dublin. Aquesta cervesa s’ha de pendre tirada directament del barril i ben tirada, no de qualsevol manera. En cas contrari no val la pena ni comprar-la.
Res de l’altre món. Una cervesa bàsicament bock i amb l’afegit inexistent en el gust de la paraula ‘abadia’.
Vaig comprar aquesta cervesa en una petita aldea de l’illa de Jersey, St.Ouen. És l’única cervesa que fan en aquella illa britànica del Canal de la Mànega. Més tard, fent temps per agafar el ferri de tornada al continent, vaig pendre una pinta en un pub.
Aquestes sis cerveses han estat el meu regal d’aniversari d’aquest any. Sel·lecció feta per la família Fernández, gràcies a l’Alfons, Isabel i Gemma.