ST. BERNARDUS ABT 12

Tast fet el 2 febrer 2011 per panxampla

La història de la fàbrica de cervesa està connectada a 2 monestirs trapencs, un va donar el  nom, i l’altre ens va donar la cervesa.

La fàbrica de formatges – monjos trapencs de Mont des Cats a Godewaersvelde, França.

A causa de la política anti clerical en el començament del segle passat, la Comunitat Abbey Catsberg, situada a la part nord de França, va decidir traslladar-se a Watou, un petit poble a només un parell de quilòmetres més lluny, però a Bèlgica. Van transformar una granja al “Refugi de Notre Dame de Sant Bernat” i van començar amb la producció de formatge Abbey. A principis dels anys trenta, l’actitud davant els monjos va millorar i el 1934, la comunitat de l’Abadiava  decidir rebutjar l’annex belga i portar de tornada totes les activitats a França. Evarist Deconinck es va fer càrrec de la fàbrica de formatges dels monjos trapencs i va ampliar la fàbrica de formatge. El formatge més important va ser venut sota el nom StBernard Watou. La fàbrica de formatge es va vendre el 1959 i la producció està en mans de Belgomilk en Moorslede.

La fàbrica de cervesa – Monjos Trapenses de Westvleteren.

Poc després de la Segona Guerra Mundial, el monestir St.Sixtus trapenc de Westvleteren estava buscant algú per comercialitzar la seva cervesa perquè no ho volien fer ells mateixos. Li van donar una llicència per a la Cheesefactory i la Cerveseria Sant Bernat va ser fundada. El mestre cerveser de Westvleteren, Mathieu Szafranski (d’origen polonès) es va convertir en soci de la fàbrica de cervesa i va portar amb si les receptes, l’experiència i la soca de llevat St.Sixtus. Comencen a vendre les cerveses trapenses sota les marques trapenc Westvleteren, St.Sixtus o fins i tot més tard Sixto. El 1992 la llicència va arribar al final i es comença a vendre la cervesa amb un altre nom comercial: St.Bernardus.

Diuen les males (o bones) llengües, que la St Berbardus Abt 12 comparteix recepta amb la majestuosa i ja mítica Westvleteren 12.

Collons, avui se m’ha anat la ma amb tanta història. Es nota què és diumenge! La cervesa en el got és molt fosca, com ara una quadrupel trapenca. A contrallum tenim uns reflexos daurats molt macos. L’aroma és dolç i alcohòlic però sense ser tant evident com les abadia tradicionals. L’escuma és de color blanc trencat, consistent i molt duradora.
En boca, complexa des del primer glop i amb molt de cos. Un lleuger toc de cafè, regalèsia i diria jo que vainilla o galeta, no puc confirmar. El gust i la sedositat de la beguda a mida que passa el temps, fa que tingui alguna cosa que enganxi el beure, et fa gaudir glop a glop, deixant un lleu regust d’alcohol en el retrogust.

Molt bona cervesa, potser la millor d’abadia que he tastat fins ara.


ALTRES CERVESES DE LA MATEIXA BROUERIA JA COMENTADES:

Sigues el primer en deixar un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *