GRIMBERGEN OPTIMO BRUNO

Tast fet el 19 juliol 2011 per panxampla

Grimbergen Optimo Bruno, una cervesa amb un nom molt rimbombant però qùe no aporta gairebé res.
Fou produïda per primer cop l’any 1128 a l’abafia de Saint Norbert de Xante. Idolatrada pels uns i odiada pels altres.
Només cal tenir present el missatge recomanador de l’etiqueta, “servir fría”. Si, és clar, una manera d’amagar les carències d’aquesta beguda de 10 graus, i de fer bona una cervesa que no ho és.
La podem trovar en qualsevol lloc, fins i tot en el super dels paquis de la riera. Entre els seus ingredients destaca wl sucre candi, purificat i cristal·litzat en cristalls grossos,  què li atorga el toc especial de caramel cremat.
I com no perdo res i ja la conec, avui he decidit fer cas al missatge i la prenc freda. I què passa? Doncs que a l’obrir-la no tinc cap aroma, normal. A l’abocar tenim una cervesa neta i transparent de color vermell amarronat amb força carbònic. L’escuma es mitjaneta, blanca i densa però què s’esvaeix molt ràpidament. Com que ja porta una estona en la meva tulipa de sempre, començo a notar una sensació molt dolça. Massa. Aqui apareix el sucre candi.
En boca, super dolça i amb una clara presència de l’alcohol. Home, son deu graus! Res, poc a poc i amb pernilet…
I a mida que s’atempera, és a dir, perd l’efecte del “servir fría”, surten els defectes i l’alcohol és transforma en un ganivet que ens va obrint el coll, molt present i picant. I molt més amarga. El sucre desapareix.
Però és el què diem, una cervesa de deu graus a un euro. Què esperàvem?

ALTRES CERVESES DE LA MATEIXA BROUERIA JA COMENTADES:

Sigues el primer en deixar un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *