Cal Ganxo

Tast fet el 19 gener 2013 per panxampla

La calçotada es un event del que tots els anys intentem gaudir.

Ja són més de 30 els anys que fa del meu primer cop que vaig anar a Valls. Des de llavors he tingut la sort de probar tres locals, tots tres són bons llocs, però, l’experiència anual em fa decidir pel que presento ara i el què he visitat en els set últims anys. Parlem de Cal Ganxo, a Masmolets; un petit nucli a pocs quilòmetres de la capital de l’Alt Camp.

És l’únic restaurant del poblet i quasi té una dimensió del 50 % del casc urbà. Està dividit en diversos salons, cadascú adaptat per un determinat nombre de comensals. I cada saló pot ser que estigui a diferents finques, però, totes a tocar. Val la pena, encara què diria que és imprescindible fer reserva amb un parell de mesos abans i demanar pels menjadors de l’antiga quadra. Un gran espai amb una llum molt suau i en alguna taula amb el soport de grans espelmes mig gastades, sostres alts, parets de pedra i vigues vistes de fusta, rodes de carros, i decoracions adients. Si anem en grup, sempre ens poden guardar una de les habitacions adaptades, amb grans taules de tot tipus, rodones, quadrades, ovalades, etc. i poder estar amb els nostres en relativa intimitat. La penúltima vegada, èrem 12 i ens van donar una habitació privada, tota tancada per a nosaltres. I aquest cop que només vam anar en parelleta, una taula en un altell per sobre de la sala gran de la quadra. Al mateix replà teniem una taula de 10, per ò ben separada, sense cap possibilitat de sentir ambdues converses.
El servei és molt amable, molt educat i amb molta paciència. Són uns professionals i estan pendents del client sense arribar a fer nosa. Tracte correcte. Un altre aspecte a valorar molt positivament és que no hi han fotògrafs-mosques incordiant per fer la foto menjant un calçot (nosaltres la fem però si no la vol, no està obligat a comprar-la), això sí, sense respectar l’intimitat ni la resposta  negativa. Després porten la foto en un plar de terrissa amb una inscripció de record… Doncs traquils què aquí no hi han. Podeu menjar tranquils.

Passem a la teca. Hi ha l’opció de demanar calçotada o carta. La calçotada són calçots sense límit, tots els que es vulguin/puguin menjar amb la salsa que també es pot reomplir tantes vegades com sigui necessari. Per beure un porró de vi negre i aigua. Després  ens porten un plat de seques amb un botifarró de ceba i una carxofa a la brasa; i ja ens obren una ampolla de cava. Com que encara tindrem gana, de tercer arriben una costella, una mitjana de xai i una botifarra tot a la brasa, presentades en una mena de graella escalfada per unes brases dins una casoleta de terrissa.

 

I per acabar, un bon plat de crema catalana cremadeta amb una napolitana… i unes taronges. Només ens falta el cafè i pagar per anar-nos a fer la digestió.

Sigues el primer en deixar un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *