Dell’Artesano

Tast fet el 20 setembre 2012 per panxampla

Quarta visita que faig a Dell’Artesano, i aquesta vegada en solitari. Demano menú de mitja amanida i mitja pizza. L’amanida és la mediterránia i està molt ben presentada, amb les llesques de pernil formant una rosa i decorat tot amb ratlletes de reducció de balsàmic.
Avui he trïat la pizza ‘pazza’, de pollastre, pernil dolç i bacon, a més de la mozzarella i el tomàquet. Continuo dient que les pizzes aqui les preparan molt bé. Massa prima i cruixent. I la veritat, per ser mitja pizza, és molt gran. Per acabar, i com sempre, un tiramisú cassolà però industrial de firma italiana. Per a mi, un dels millors tiramisus preparats que he tastat mai. Per acabar, no tot ha de ser perfecte… El cafè, servit en les taces de tub que s’ha posat de moda últimament, però, tant estret que la cullera no tenia espai per girar! O poseu una taça normal o una cullereta de cafè, no de postre…
3 a 1.


02/08/12

Doncs si, finalment hem tornat a visitar aquest restaurant.

Me n’alegro perque avui hem vist més gent dinant, concretament 5 persones més apart de nosaltres tres. Ha vingut una companya de feina a acomiadar el curs. També me n’alegro perque he tornat a gaudir com el primer dia.El segon va ser molt decebedor. I ja se el motiu. El menu està descompensat en mides i quantitats. És a dir, mengem molt més demanat un menú on entra pizza gran, beguda i cafè/postre; o mitja amanida, pizza petita, beguda i cafè/postre, que demanar un sol plat teoricament més gran. Això em va passar la última vegada on la mida, volumen i quantitat de l’amanida de carta era ridícula en compració amb la petita del menu. I es que l’amanida d’avui la he trobada molt més gran que aquella.

Pel que fa al postre, només tres opcions, però bones opcions. Al menys el tiramisú que he demanat era italià, industrial pero italià i això es nota.
Les catànies, què, el primer dia eren un acompanyament del cafè, ara son un plat més de postre. Ja anem 2 a 1.

21/06/12

Tornar  a qualsevol restaurant, bar o hotel és un esport de risc. Si la primera vegada, et portes una impressió negativa, potser no tornaràs mai més. O potser et dones una oportunitat si ets un masoca. Ara bé, si la primera impressió és positiva, de ben segur que tornaràs tar o d’hora. I això és el que vam fer ahir al mig dia, tornar a aquesta pizzeria de Sant Adrià. Si heu llegit la primera crònica, la qual us he enllaçat al començament, heu entès perquè repetim…

Doncs bé, aquest cop fatal. L’amanida més petita i la pizza també. quatre musclos, quatre gambetes  i tres aros de calamar en una de marisc. També vàrem demanar una amanida ‘normal’ com a peça de carta i la veritat, pagar 7,50 euros pel que et donen… una barbaritat. No està gens compensada la relació carta-menu. A més, ara el postre ja no és casolà, sino una copa gelada, encara que de marca italiana i molt bona, tot s’ha de dir. La sorpresa va ser el no acompanyament del cafè amb les catànies amb nata com el primer dia. I això que vam pagar més!!!  Per cert, el local segueix buit.
Ara se’ns obre un gran duibte. Tornem o no tornem? Tenien un mal dia? Estem 1 a 1. Jo dic que no en tornem.

26/04/12

El lema a la porta del local és: “¿Quieres comer una pizza de verdad?”  No és el moment de valorar el tema idiomàtic, però, tractant-se d’una pizzeria amb el nom en italià, amb una identitat corporativa i la carta en català, perquè això en castellà?
Insisteixo, aquest blog parla de locals de restauració i hosteleria… Doncs realment és així. La pizza és de veritat i de les bones. Al forn de pedra. La massa molt equilibrada, de les fines i mol cruixent. Hem anat per provar i de ben segur que tornarem. Tenen carta i menú. Entrants italians, entrepans, amanides, pastes i pizzes. El menú de 9.95 euros es una mitja amanida i una mitja pizza o bé, una pizza gran; més la beguda i el postre. Val a dir que ja us agradaria trobar una amanida com aquesta mitja amanida en qualsevol lloc! I la mitja pizza quasi del tamany d’una tarradelles, per dir alguna marca. De postre hem tastat una pannacota boníssima. Per acabar l’àpat hem demanat cafè i ens l’han acompanyat amb catànies amb nata. Tot un detall gens habitual en restaurants de prestigi.
No hi havia gaire gent, pero espero que amb el boca-boca vagi guanyant-se un lloc en el barri i poguem anar moltes més vegades.

Comentaris dels nostres seguidors

  1. Laia 8 octubre 2012 at 7:25

    A mi m’agrada el look del noi que porta la barra

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *