El Llac

Tast fet el 8 desembre 2012 per panxampla

En un indret força maco de St. Boi de Llobregat, al pujolet de la Muntanyeta. Hi ha un llac artificial i en una de les vores està el container de fusta que allotja aquest interesant restaurant, que duu per nom El Llac.

Vàrem anar a Sant Boi en el marc de la fira sectorial de la Puríssima, adedicada tant a l’artesania com a la jardineria, automoció, mercats de pagès, etc. i que si més no ocupa quasi tot el poble. Quan l’hora de dinar s’apropa, els radars comencen a treballar en busca del lloc ideal. Teniem l’esperança de poder trobar la paradeta de les botifarres cuites en ceba i vi blanc sempre haviem vist a la fira de Molins o la de Manresa. Les xurreries ambulants no ens deien res i camí d’ón havien deixat el cotxe, vam veure aquest restaurant. Un bloc / container prefabricat de fusta amb tres zones; bar i restaurant amb dos ambients. Amb fum i sense. Ara jo em pregunto, no havien prohibit fumar en interiors de restaurants? Com no teniem reserva ens van seure en zona per fumadors. No vam caure fins que un client va encendre una cigarreta. La zona únicament tenia una petita obertura en unes finestres de plàstic, i estaba caldejada amb estufes de gas al sostre. Repeteixo, allò no era un exterior i la ventilació era mínima, dubto que es poguès fumar. Pel que fa al servei, molt correcte i amable. Vam optar pel menú especial de la puríssima, de 24,90 amb pa, aigua, vi i cafè inclòs.


Pels primers tots dos, uns ‘caputxins de botifarró de Burgos coberts de pebrots del piquillo amb un fons de ceba confitada i pinyons. Realment, com es pot veure a les fotos, la presentació és espectacular des de qualsevol punt de vista. I com es pot apreciar a l’esquerra força plens de botifarró. Ens va agradar molt.

 

 
Pels segons, un ‘Tataky de tonyina amb verduretes saltejades en wok i teriyaki’. La tonyina, un tall bastant gros,  estava molt ben cuita en el seu just punt de cocció. Demanar peixos a la planxa en restaurants és tota una loteria. O els porten crus o passats. Però en aquest cas, la van clavar. La salsa teriyaki també estava ben compensada en tots els seus ingredients.

L’altra comensal va demanar de segon un ‘Filet de bou a la salsa de formatge de torta del Casar. Es va demanar més fet que ‘al punt’ i també la van encertar. D’acompanyament un espàrrec verd ben gros i gustós, albergínia i un crostó de pasta.

Per postres ‘Tatin de poma a la flor de llet i xocolata’ i ‘Crema catalana de tota la vida amb nata i caramel’. Un 10 pel primer i un 6 i escaig per la crema.

 

Sigues el primer en deixar un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *