L’Era d’En Jaume

Tast fet el 20 octubre 2012 per panxampla

Un altre restaurants d’aquells que s’han de gaudir un cop l’any (com a mínim). Evidentment sota el nostre punt de vista.

Aquesta típica Borda, éstà a Llorts, a la parròquia d’Ordino i entre La Cortinada (per cert, aqui hi ha una fàbrica artesana de cervesa, les Alpha, de les que hem tastat la rossa Eagle) i les pistes d’esquí d’Ordino-Arcalís, a Andorra, el país dels Pirineus. A la tercera ha estat la definitiva perque les altres ocasions el van trobar tancat i plé. I aquest dissabte pels péls, doncs només quedava una tauleta al menjadoret principal. A dalt hi tenen una altra estança però només l’obren si fa falta. Ens van oferir la possiblitat, però estariem sols. Després va venir més gent i la van obrir.

Com dic, és petitó. Per fora té l’aspecte de casa de poble unifamiliar, de pedra fosca. Unes flors li posen color a l’entrada. El menjador es petit, per 18-20 persones. El porta un tal Pep que vam sentir és de l’Hospitalet de Llobregat, per una conversa que mantenia amb uns clients d’altra taula. El vem tractar ben poc però ens va deixar una molt bona impressió. Atent amb els comensals, simpatia, amabilitat… A peu del canó en tot moment.

“Caldereta de Corder”

La carta es variada i predominen receptes de muntanya i carn. Els preus son correctes. També tenen un menú de dos plats, postres i begudes que va ser la nostra elecció.doncs els plats eren del nostre gust. Tots dos vam començar per una “olla dels padrins” que és una mena de sopa d’escudella presentada en una caçoleta de fang bastant fonda. Hi havia molt tall, botifarres blanca i negra, carn de vedella, i cigrons i galets. I no estava gens greixosa (primera foto)

“Mitjana de vedella sense os”

Pels segons una “cadereta de corder”, amb molts troços de corder guisat i bolets de diferents espècies; i un entrecot de vedella que van portar acompanyat d’una patata al caliu i pebrotets escalivats. No va haver cap problema en fer-la més, doncs la van portar quasi crua.



Pels postres un flam de la casa que acompanyen amb una muntanyeta de nata al costat i mel i mató, amb la mel en un gotet, una bona sol.lució pel que no li agradi trobar-se el formatge per sota del nèctar daurat.

I per acabar, ens van convidar a dues copes de cava. Tot un detall que valorem molt i de ben segur que tornarem en cada visita a Andorra. Queda lluny de La Vella, però us asseguro que val la pena.

Comentaris dels nostres seguidors

  1. Pingback: L'Era d'En Jaume (2) | Petits Grans Plaers

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *