Can Cargol

Tast fet el 3 març 2013 per panxampla

Can Cargol (web en espanyol) és un bon restaurant ubicat en l’eixample dret de Barcelona, al carrer de València i camuflat entre els diferents locals de la botiga de flors Navarro.

Ampli i acollidor n’ofereix des d’amanides a carns a la brasa i peix, passant per plats de temporada i com no el seu més important reclam, els cargols.Cargols amb moltes propostes. A la llauna (imatge capçalera), de l’avia amb trocets de pernil i xoriç, amb sal i pebre, amb salsa picant, etc. La ració es bastant complerta, servida en una paella petita.

Pero no tot és rauxa positiva. Els dies de dos torns de dinars, com son els diumenges, el caos, descontrol i desorganització són els principals actors del lloc. Pel primer torn no passa res. A mida que vas arrivant, vas ocupant les taules. Ara bé, com s’hagi reservat pel segon… prepareu-vos i teniu paciència. De fet, no entenc perque s’ha de reservar. En teoria els segons entren a les 15, però encara queda gent dinant del primer. I què fa el encarregat? Doncs no va creidant pel nom de la reserva, sino pel nombre de persones que tindrà cada taula. Clar, d’aquesta manera si hi ha algú que hi va sense reserva i està atent, pot entrar com si res, fotent a un altre que esperi que li cridin pel nom. També puteja a aquells que arriven dels primers i per evitar l’aglomaració de gent a l’entrada s’esperen a fora. Malament. Si arriva un altre grup 40 minuts després i espera a dins, entrarà primer. És una llàstima, però és així. Una falta de respecte total als clients més fidels.

Unes fabes de Santa Pau amb xipirons, què de fet, vem dubtar si realment serien fabes o haurien de ser fèsols. Al final un cop portat el plat a taula vam veure que eren fabetes. Jo havia demanat això com segon i sort que el vaig veure a temps i vaig poder canviar-lo.

El quart comensal va demana una escalibada amb pernil què estava força bé.

Pels segons una altra ració de cargols, unes galtes que vans ser el plat que vaig triar en lloc dels xipirons amb les fabetes, i què el vaig trobar molt complert amb dues unitats amb molta carn. Estaven fetes a la brassa i havien tret la part on la carn és més gruixuda per poder coure-la millor. Malgrat això, la vaig trovar crua i no van posar cap inconvenient en fer-la més.

També pels segons una broxeta de botifarres què presento en la foto ja despunxada i uns peus de porc a la brassa, amb ben poca carn. Tots els plats de carn a la brassa duien unes patates amb ceba al forn.

Pels postres, tots vem triar les maduixes. Dos amb nata i dos amb moscatell.

Sigues el primer en deixar un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *