La Rosa del Desierto

Tast fet el 26 agost 2012 per panxampla

“Els entrants marroquins”
Cria la fama i posa’t a jeure.
Eren moltes les ganes que tenia de visitar aquest restaurant i les espectatives no s’han complert. Vaig (vàrem) sortir molt decebuts. El fet és què La Rosa del Desierto és un referent de la cuina àrab a la ciutat de Barcelona. Va ser un dels primers, sino el primer i s’han guanyat la fama amb treball i sobre tot amb el cous-cous.
Erem quatre i teniem reserva a les 9 del vespre d’un dissabte d’estiu. Vam entrar quan faltàven cinc minuts per l’hora i darrera nostre va aparèixer un senyor per dir-nos que encara estava tancat (la porta era oberta) i que les cuineres estaven sopant. Vam dir de sortir i ens va sir que ‘és igual, entreu’. Si aquest senyor (aspecte de Briattore) és l’amo del local, li poso un zero en presència. Si es un empleat, li poso el zero a l’amo per permetre-ho. Ens va agafar la comanda amb els dos últims botons de la camisa deslligats, tot ensenyant els pels blancs del pit. Poc decorós, la veritat.
El local és molt petit, molt estret, claustrofòbic. Han volgut aprofitar tant que n’hi han massa taules fins el punt d’anul.lar la intimitat entre taules. Sembla que es mengi amb el del costat. La decoració massa recarregada, molt barroca. A més a més, quan vam arrivar nosaltres, els primers i amb reserva, per tant sabien que a les 9 hauria gent… l’aire condicionat estava apagat. Haurien d’haver-lo conectat abans per ambientar-lo i ser més acollidor. Un últim apunt. La música. Home! En un restaurant àrab, no ve gaire de gust sentir cançons d’Abba ni de la Pantoja.
Escric ara del sopar. Racions ridícules i preus cars. Un assortiment d’entrants marroquins, 13 euros, amb molt enciam què no crec que fos marroquí; i algun ítem morú.
“Cous-cous de xoricets moruns”
“Tajine de xai”
Els segons que vam trïar van ser dos cous-cous, un de pollastre i un de xoricets moruns i dos tajines, un de pollastre i un de xai. El cous-cous molt curt pel preu de 17-18 euros. El de xoricets servit amb dues espases amb un tomàquet, un troç de pebrot i un mini xoricet. Els tajine també molt pobres. Per postre vam demanar un parell de plats de pastes àrabs, més que res per tenir al menys una per cap, doncs servien tres per plat. 8 euros tres pastes em sembla caríssim. I per acabar de fer-nos ‘contents’, el té verd a la menta. 8 euros més una tetera pels quatre (dos per pax). Una tetera de mida estàndar i que a la taula del costat era per dues persones. No seria més lògic cobrar per tetera que no pas per pax?

Sigues el primer en deixar un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *