Una IPA negra de 8 graus ABV, black IPA feta a casa, a Súria. Són els amics de La Pirata. Els pirates, després d’un motí, solien calar foc al vaixell enemic per eliminar proves que poguessin inculpar. És per això que alguns pensen que pirata equival a incendiari, del grec pyros (“foc”). La pirata és això: cerveses incendiàries, artesanes i naturals.
Comprada en la Fira de Canet. Malgrat tenir l’opció de pendre una canya, vaig preferir comprar l’ampolla per evitar haver de comprar un got. Dels As ja n’havia tastat el de trèvols i molt sastifactòriament. Ara toca l’IPA.
Magnífica imperial IPA, la que han feta a De Molen. Un estil que s’està imposant dintre les meves glàndules pituïtàries. Ja en feia temps que la buscava i ahir la tenien a la Beer Store.
Aquesta sí és una sel·lecció de cerveses sorpresa. Una mica de tot però fugint dels grans hipermercats i centrant-se en els comerçs especialitzats. Com diria algú, un regal currat.
Tercera producció cassolana de la meva cervesa, La Baldufeta. En aquesta ocasió hem provat de fer una IPA amb un resultat molt encoratjador. Tenia una mica de por per la complicació d’anar afegint els llúpols en cadència de minutatges.
Una altra cervesa de la danesa Refsvindinge. A aquestes alçades de la pel·licula, ja puc dir que és una de les meves fàbriques favorites. Ja van 9 les varietats tastades. Hi ha de tot. Algunes no tornaria a pendre més, i d’altres si. I Aquesta Kaskade potser si.
Una col·laboració entre Refsvindinge i Ausesken, la cervesa del bacallà. I molt millor que l‘oli de fetge de bacallà que de ben petit havia de patir abans dels dinars…
Cervesa elaborada pe Greene King. Ofereix el bo I millor del llúpol Savinsjki Goldings.
Una estil belga que acaba en una IPA espectacular. Segueixo flipant amb els dissenys d’en Ralph Steadman!
Una burrada de cervesa de 208 IBUs, tal i com indica el seu nom. De la cerveseria basca de Barakaldo, Laugar Brewery.
Una doble IPA de la Great Divide que dona molt que parlar. Te tanta fama i tirada que els homebrewers d’arreu del món no aconsegueixen imitar-la. És com aquell refresc de cola que porta un ingredient secret. En aquest cas, ningú no sap quin sons els llúpols que hi porta.
Des de Molins de Rei, Fira de la Candelera, he portat aquesta cervesa Sang de Gossa, de la nanocerveseria Zulogaarden.
Cervesa artesanal de Toledo, torrada d’alta fermentació, una de les tres que feien el pack comprat a la ciutat castellana en la sortida del pont de primers de mes.
Segona Great Divide que tasto i també m’emporto una gran sensació. Si be la Yeti continua essent la meva favorita de la marca.
