PANNEPOT
Aquesta de l’any 2013.
Em comenta el mestre què aquesta cervesa quedarà com una de les fixes de la seva producció i què és (al menys ho intenta) un clon de la Chimay blava. Potser fa massa temps que la vaig pendre per últim cop, però a mi no m’ho sembla.
Poques coses tinc a dir d’aquest brevatge, per anomenarlo d’alguna manera. Massa dolça, molt semblant al cava per infants… Típic de l’estil Lambic, la vaig comprar per motius econòmics. Una ampolla de 75cl a Andorra, val el mateix que una de 25 a l’Alcampo. Ja posats…
Pannepøt o Pannepeut… Impressionant cervesa i probablement una de les millors del món. I no perquè ho digui jo, si no perque és així. Denominada també ‘Old Monk’s Ale’, està elaborada a Bègica per Struise Brouwers. Creada pel Festival de Cervesa de Copenhague de 2006, encara segueixen fabricant-la. Fins i tot la gent conserva unitats de diferents anyades. En resum, una bona quadruple belga.
Una belga de nadal amb una bonica etiqueta amb un típic paisatge nevat. És una cervesa que es cou en el mes d’agost i que deixen reposar fins els mesos nadalencs. Una tradició a Het Anker de més de 30 anys. Feta només amb varietats belgues de llúpols.
Aquesta cervesa, aconseguida a La Birreria de Andorra, no pot faltar en els paladars dels sibarites de les cerveses belgues. De Dolle va ser fundada per un metge l’any 1835 i en fa només cinc varietats. A mi em va fer gràcia pel pollastre republicà de l’etiqueta… ;-))
Un any i mig he tingut aquesta ampolla a l’armari tot envellint-la, esperant el moment adient per beure-la. Volia compartir-la amb uns amics amants de les belgues (cerveses), però com arrivava la data de caducitat i no venien, doncs no m’ha quedat un altre remei que gaudir-la amb la meva parella. Hmmm…
Una IPA belga, tota una troballa aconseguida a La Birreria d’Andorra. Molt bona i molt gustosa, inclós per aquells no iniciats en el món de les indian pale ale.
Amb perdó. Una mariconada de cervesa, dins de la nova col·lecció de begudes d’aquesta marca què està perdent els seus dies de glòria amb aquests invents. Ah! entesos, és la primera cervesa d’abadia amb fruits vermells… Felicitats.
No en sabia res de res d’aquesta cervesa. Estava a la paradeta de la botiga FCA que els d’Arenys de Mar van posar a la Fira de Canet. Per cert, molt bó el brownie de cervesa negra, nois!
Aquesta varietat de Chimay, és una patersbier, és a dir, la que fan pel propi consum dels monjos de l’abadia. Només es pot aconseguir in situ o bé en alguna botiga puntualment.
Ja he parlat en algun altra crítica de Leffe, cerveseria d’abadia belga. La Rituel de nou graus la vaig comprar en un súper d’Andorra per dos euros i mig, què tractant-se d’una ampolla de tres quarts, està més que bé.
Modest botí de les vacances d’aquest any, però no per això despreciable. Quasi totes bones i una castanya.
Si us dic com és el got propi d’aquesta cervesa, de seguida la reconeixereu. Es aquell que sembla una probeta i s’aguanta amb una estructura de fusta.
La Chimay blava de 9º, és la més forta de les clàssiques de l’Abadia d’ Scourmont, on es fabrica, a més de la vermella i la blanca. També fan d’altres varietats més exclusives, com ara la Premium o la Magnum, totes dues en ampolles de litre i mig i amb segona fermentació aconseguida per afegir sucre i llevat liquid. Totes sota denominació trappista.