Mesón Anaya
Ens trobem a Puente de la Reina de Jaca, és a dir, a l’Aragó. Val la pena aclarar-lo perquè hi ha una altra població anomenada Puente de la Reina, a Navarra.
El Parador de Canet
Hem anat al Parador de Canet en el dia de la mona, encara que les mones ja les haviem fet els dies anteriors. El Parador no és un dels paradors de la xarxa d’hosteleria de luxe. És el nom i suposo que és diu aixi per trobar-se a la mateixa carretera nacional II.
Bar Tossa
Aquest local, en el temps en que jo vivia al meu barri de neixement, a la Sagrada Familia, no era més que el típic bareto del carrer on anàvem a pendre un vermut o a fer el menú del migdia a preus raonables.
EL Glop
Un dia de compres pel centre que ens agafa a migdia. I per aprofitar que encara no eren les dues hem decidit d’entrar-hi per provar, ja què vàrem tenir una mala experiència un temps enrrera en els veïns del mussol.
El Mirador del Port de Blanes
És el port de Blanes, en el mateix edifici de la llotja del peix, però a nivell de la terrassa superior, hi ha aquest restaurant a un molt bona vista de tot el port i la platja de Blanes. No és de luxe, és simplement un restaurant de pescadors, on podem menjar des d’un menú senzill a una bona graellada de peix o una barreja de morralla fregida.
L’Era d’En Jaume (3)
Nova visita en l’últim dia de l’any al nostre restaurant favorit d’Andorra. No se si és un problema per allò que anem sempre i no probem d’altres opcions, però el tracte de l’amo ens decideix. Estem encantats amb el Josep.
Pujant (o baixant) per la N260, a uns 8 km de La Seu està Montferrer i Castellbó. Segur que si heu passat, heu vist el restaurant. Una casa de pedra amb un rètol de forma de cargol. És Frontera Park
Mai no haviem pensat que en aquest camping a tocar de la frontera amb Andorra hi havia un bon restaurant. Com a fí d’excursió per l’Alt Pirineu, la ruta dels contrabandistes des d’Ós de Civís, vàrem aturar-nos a dinar aqui. El resultat va ser fantàstic.
Ca l’Esparter
A l’arrivar a taula ja ens trobem dues grans amanides amb pernil salat, ampolles de vi, gasosa i aigua. Així comencen els àpats a Ca l’Esparter d’Hostalric. Un restaurant cassolà de dos nivells a l’interior de la muralla del poble, i una part amb terrassa a l’exterior. Decoració medieval en la sala inferior i de tota la vida en la superior.
Era Nuit
Era Nuit és el restaurant de l’hotel Pirene de Vielha on vàrem passar uns dies de relax. Van sopar aquí per haver contractat la mitja pensió. I pel preu extra vàrem fer el primo.
Casa Uishèra
Gràcies a la invasió de francesos dominguers, vem descobrir un magnífic lloc per menjar, lluny de la carretera principal, que també és un allotjament rural. Estem a Vilamós i el local és una antiga casa de pedra tant típica d’aquesta zona.
Eth Cerer
Teniem el desig de menjar una olla aranesa i la meva dona sabia d’un lloc que en feien de bones a Unha. Vem trobar el lloc pero era tancat. I dels oberts vem entrar en Eth Cerer, una vinacoteca reconvertida en restaurants pels matins i bar de copes per les nits.
L’Havanera
Un restaurant amb una oferta difícil de digerir. Una marisqueria-pizzeria! Adoneu-vos per exemple d’una típica escena a la cuina… Mentres un pintxe posa la mozzarella en una pizza, al costat un altre mata un llamàntol. Em recorda aquella pel·licula de Ratatouille.
El Celler
Visitem el Celler, en aquest cas a Bellver de Cerdanya. El porten el mateix equip que formava part de Cal Caterí de Pi. S’han traslladat i s’han portat la mateixa carta i el mateix menu de diari sota el braç. El porquet Mou sembla que s’ha quedat a Pi.
L’Era d’En Jaume (2)
Aquest és un dels meus restaurants preferits. És una llàstima que estigui tant lluny de casa, però cada cop que hi anem a Andorra el visitem i el visitarem. Ens sentim molt ben acollits per l’alma màter, en Josep.