Don Primo
Suposo que la especialitat de Don Primo és què els clients se sentin com ‘primos’. I en el nostre cas la van encertat.
König
Una franquícia de sandvitxeries i restaurants que principalment hi operen a les comarques Gironines. En aquesta ocasió hem estat al que hi ha al carrer Calderers, en el barri Vell i a tocar del cul de la Lleona, a sota de la Catedral de Girona, en un racó agradable i fresc.
El Parador de Canet
Hem anat al Parador de Canet en el dia de la mona, encara que les mones ja les haviem fet els dies anteriors. El Parador no és un dels paradors de la xarxa d’hosteleria de luxe. És el nom i suposo que és diu aixi per trobar-se a la mateixa carretera nacional II.
El Mirador del Port de Blanes
És el port de Blanes, en el mateix edifici de la llotja del peix, però a nivell de la terrassa superior, hi ha aquest restaurant a un molt bona vista de tot el port i la platja de Blanes. No és de luxe, és simplement un restaurant de pescadors, on podem menjar des d’un menú senzill a una bona graellada de peix o una barreja de morralla fregida.
Brasserie Ca la Nuri
Un divendres a la nit. Anem a sopar a un restaurant al què ja teniem en llista. Està a Callela, en la part vella del poble. Gran local, amb moltes taules parades i només una ocupada per la propietària i unes amigues. Vàrem tenir l’impressió que van avisar per telèfon el cuiner i la cambrera. Estem a la Brasserie de Ca la Nuri. Per cert, us heu fixat que a molts pobles del país hi ha un Ca la Nuri (sigui restaurant o fleca o bar)?
Casa Vela
Per celebrar l’aniversari de la meva mare, vam anar a aquest restaurant de l’eixample esquerra, ben a prop de l’Hospital Clínic de Barcelona. Amb uns quatre mesos de funcionament és tracta d’un local d’aspecte gourmet, amb xarcuteria i venda directa d’ibèrics i formatge i d’altres delicatessen i en un espai apart les taules del restaurant envoltades d’ampolles de vins i caves.
La Dolça Hermínia
Restaurant de bona relació preu-qualitat al centre de Barcelona. Com no en fan de reserves, es convenient arrivar dels primers o bé anar disposat a fer cua. Nosaltres vàrem entrar a un quart de dues sense cap problema. Quant vam sortir la cua ja en feia més de 50 metres fins al carrer Comtal.
Eden
Un ristorante amagat en el subsòl d’un edifci de l’eixample. Al carrer de Provença, entre Bruc i Roger de Llúria. Amb entrada a peu de carrer, pero a dins s’han de baixar una escala. L’estança és molt acollidora amb voltes i columnes de pedra. Un lloc amagat amb molts comensals fent cua, i això que era un migdia de menu.
Balthazar
El Balthazar és, un dels restaurants del grup Andilana, Al carrer de rosselló, molt a tocar d’Aribau. Decoració fosca i poca llum. Mentre esperàvem els altres convidats, vàrem demanar unes braves, què com podeu observar son ben originals, pel que fa a la presentació. Sis rodanxes punxades en un palet i dos gotets d’all i oli i de tomàquet. Realment curiós.
Sise
El restaurant Sise està al carrer de Muntaner amb xamflà amb Diputació. Podria dir que és d’aquells nous locals que intenten un ambient modern i de disseny pero què sempre acaben fallant en algun concepte i en aquest cas va ser la porta de vidre d’entrada que no tancava bé i cada cop que algun entrava o sortia quedava oberta. El vàrem visitar gràcies a un cupó.
Pujant (o baixant) per la N260, a uns 8 km de La Seu està Montferrer i Castellbó. Segur que si heu passat, heu vist el restaurant. Una casa de pedra amb un rètol de forma de cargol. És Mama María
Amb el fiasco de La Birreria, tota plena i amb els surtidors fora de servei, vem anar d’improvisar el sopar, tot fugint dels fast food. A prop dels magatzems Pyrenees hi havia una pizzeria i al costat, de la mateixa empresa, un lloc per pendre tapes.
Ca l’Esparter
A l’arrivar a taula ja ens trobem dues grans amanides amb pernil salat, ampolles de vi, gasosa i aigua. Així comencen els àpats a Ca l’Esparter d’Hostalric. Un restaurant cassolà de dos nivells a l’interior de la muralla del poble, i una part amb terrassa a l’exterior. Decoració medieval en la sala inferior i de tota la vida en la superior.
Era Nuit
Era Nuit és el restaurant de l’hotel Pirene de Vielha on vàrem passar uns dies de relax. Van sopar aquí per haver contractat la mitja pensió. I pel preu extra vàrem fer el primo.
Bellavista
Potser quan van donar nom al restaurant no estava urbanitzada la zona, doncs la Bellavista està truncada per un ample carrer de dos sentits de circulació i aparcament en batèria en ambdues voreres, fet que complica la visió directa de la platja i de la badia del Port de la Selva.